Bona tarda!
Avui hem fet les primeres exposicions d 'identitat i territori.
La Margarita Giao i jo hem sigut les segones en exposar el nostre treball titulat: Com afecten els prejudicis en la societat actual?, És cert el mite de que totes les roses són ximples?
Nosaltres volem trencar amb aquest mite que creiem veritablement
incert.
Durant aquests dies ens hem
estat informant per donar suport a la
nostra tesis i així poder convèncer-vos de que no podem jutjar a una persona
per un simple mite o tan sols pel seu color de cabell.
El mite diu que les dones amb el cabell de color ros són molt
atractives, es preocupen pel seu aspecte, però a nivell intel·lectual , li manca el
sentit comú i la intel·ligència.
Es coneix que aquest estereotip podria haver nascut al 1925, amb
l’èxit de la novel·la “ Los caballeros las prefieren rubias”, escrita per Anita
Loos.
Encara que també pot haver-hi un origen anterior. A l’època del
romanticisme, en les antigues cultures
de Roma i Grècia es considerava que la gent que vivia al nord d’Europa ( la
gran majoria era gent rossa de cabell i de pell) eren bàrbars illetrats.
*Aquest termini el van crear el grecs i romans
per apel·lar a tota la gent estrangera que no parlava la seva llengua,
considerant-los així inferiors.
Això significa que les dones gregues i romanes eren dones
considerades molt intel·ligents i a la vegada eren morenes, mentre que les
dones dels països nòrdics eren considerades bàrbares i a la vegada eren rosses.
Podem comprovar que es tracta d’un estereotip pejoratiu i molt
generalitzat.
En la nostra societat actual aquest mite de les rosses està molt
estes, fins al punt de quasi arribar a formar part de la nostra cultura
popular. S’utilitza sovint ( a programes de la televisió, sèries, pel·lícules )
com un recurs còmic
Alguns exemples són:
Sèrie de televisió: “Glee”,
Brittany S. Pearce
PEL·LÍCULES:
“Una rubia muy legal”
“ Dos rubias de pelo en pecho”
“Chicas malas”
“ Scary movie”
“Hight school musical”
VÍDEOS:
Després de veure que aquests prejudicis enfocats a les dones de
cabell ros estan totalment estesos en el món d’avui dia, ens hem qüestionat si
això pot tenir algun tipus d’influència per a aquestes dones i per a la gent en
general.
Jens Förster ( Psicòleg de la Universitat Internacional de
Bremen), va fer un estudi amb l’objectiu de descobrir com els prejudicis
influeixen en el comportament de les persones, i va escollir el tòpic mite de
les rosses són ximples.
L’experiment es va dur a terme entre 80 estudiants de la
universitat d’ entre les quals la meitat (40) eren rosses.
Les estudiants van ser sotmeses a un test d’ intel·ligència que
mesurava la velocitat i l’exactitud de les respostes.
Una estona abans de realitzar el test les estudiants van ser
obligades a llegir un recull d’acudits entre els quals i havia bastants
dedicats a les dones rosses.
Segons els resultats del test, els acudits van
fer efecte entre les rosses.
La lectura
d’aquets acudits despectius va provocar
inseguretat entre les quals se sentien al·ludides per la picardia popular.
Les estudiants rosses que havien llegit els
acudits, no van donar un rendiment com el de les seves companyes, sinó que van
trigar més a solucionar les tasques.
La conclusió de l'estudi destaca que aquestes
noies “van tenir pitjors resultats a causa que s'esperava menys d'elles”.
Cap rossa
creu que és estúpida", va dir Jens Foerster. No obstant això, després d'exposar-se
a estereotips socials negatius sobre elles, les participants de pèl ros van
treballar amb més lentitud en les proves.
Hem volgut agafar diversos
referents de dones rosses que han tingut certa importància al llarg de la història,
però en canvi, han estat acusades de ser ximples degut a aquest prejudici.
Com per exemple Paris Hilton, que encara que sembli mentida per la
imatge que la televisió ens dóna d’ ella, té un quocient intel·lectual de 132, o bé Marilyn Monroe, amb un impressionant
coeficient de 168, quan la mitjana és de 100.
El coeficient o quocient intel·lectual és resultat de la
realització d’una avaluació estandarditzada que permet mesurar les habilitats
cognitives d’una persona en relació amb el seu grup d’edat.
(Però si dic la veritat
no entenc que vol dir tot això, soc rossa.)
Tot i amb aquests coeficients ens crida l’atenció, ¿ per què es feien les ximples de cara al públic?
Hi ha moltes opinions diverses que diuen que és una manera de
cridar l’atenció, altres que és com una mena d’escut,... Però, ¿Totes les roses segueixen aquesta
conducta?
L’ estereotip de que les rosses són ximpletes està molt present a
la societat d’avui en dia, encara que es tracta d’una realitat que no és gaire
encertada. Però això fa que les persones actuïn en conseqüència amb les seves
creences.
Per tant, la gent espera
menys de nosaltres, subestimant-nos. Això serà un avantatge o
desavantatge per una dona?
Com
a conclusió final, el mite de que “les rosses són ximples” es tracta d’un
estereotip despectiu per a fer referència a un tipus de dóna, que classifiquem
pel seu color de cabell.
Però
realment no existeix cap relació entre el color del cabell i la intel·ligència.
Estudis científics han demostrat que la mitja de coeficient intel·lectual de
les dones rosses NO és inferior a la mitja del total.
Així que no ens hem de fiar de la gran majoria d’estereotips. Ja
que mai sabrem si per ser rossa, estem davant d’una dóna intel·ligent o no.
Pensem que com a dones, ja siguem rosses, pellroges o morenes,
totes som iguals i hauríem de tenir les mateixes possibilitats i oportunitats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada