Bona tarda nois i noies!
Avui a classe de seminari havíem de portar llegit el llibre: L'Antichrista, escrit per Amélie Nothomb.
La lectura d'aquest llibre ha estat per a mi molt interessant i no vaig poder parar de llegir fins acabar-lo.
A l’estar escrit en
primera persona fa que et posis en la pell de la noia que narra la seva
història i ho vius com si fossis ella.
Fent la lectura
d’aquest llibre he experimentat moltes sensacions, records, experiències, ...
Sensacions en la
majoria d’ocasions d’impotència, de veure una situació en la qual una persona
ho està passant realment malament i tu saps com ajudar-la i no pots fer res,
sensacions de malestar perquè jo em posava a la pell de la Blanche i realment
te’n adones de tot el que està patint i sense voler jo també vaig patir.
A més a més, és un
llibre que em va fer venir a la memòria molts records de situacions no molt
agradables, en les quals en algun moment de la meva vida m’havia sentit de la
mateixa manera que la Blanche: invisible, manipulada, etc.
Però també em va fer
reflexionar sobre actuacions i situacions que potser vaig estar jo la que ho
feia malament i la que va fer patir a altres persones, possiblement sense
adonar-me del que estava fent.
Ara quan ho veus des
de fora la història canvia.
M’he sentit molt
identificada amb la protagonista en l’aspecte de tenir dos pensaments totalment
oposats i contradictoris, que possiblement són causa d’inseguretat , o també
indecisió, en el meu cas.
Fins aviat, gràcies per la vostra atenció!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada